Dia 17

Aquest al matí ens hem llevat en ple diluvi universal! Ha estat  plovent tota la nit i al matí encara plovia. Així que ens hem aixecat com hem pogut sense sortir de a la furgo i hem marxat cap a Dachau, un dels camps de concentració nazi més grans... La veritat és que ha estat força dur estar allà on van morir tantes persones... I poder veure com vivien i tot... Uf...

A la tarda hem arribat a nou destí, Dürnau, un super petit poble (però aquest com a mínim té alguna botigueta, el d'Àustria no en tenia cap!) Quan hem vist de què es tractava no les teníem totes de quedar-nos però al final ens ha agradat molt l'ambient.

Són una comunitat creada per un poeta (ja ho estudiarem) i porten una granja, una botiga, una impremta i una carpinteria. Tots els treballadors i els ajudants viuen junts en 4 o 5 cases. I són tan especials que no volen canviar l'hora i, per tant, viuen ara en una hora menys que la resta de poble i país 🤷

Per sort, podem dormir en una habitació els dos perquè teòricament els helpers dormen tots junts en dues habitacions (una de nois i una de noies).





Comentaris

  1. Carpinteria??!! Oh my god!!! O fusteria??!! Però em centro en el tema important! Si la poesia està relacionada amb el lloc on sou, quedeu-vos-hi! Vol dir que és gent molt sensible o molt tocada del bolet! Hahaha!

    ResponElimina
  2. Genial!!
    I quina serà la vostra feina aquí?
    Fer carpintes a la carpinteria? Fixeu-vos-hi molt que és una cosa d'artistes i a la tornada voldria que me n'ensenyeu!!

    ResponElimina
  3. Ei, ara el papa i jo dèiem que nosaltres hi podríem encaixar la mar de bé... Per frikis! Hahahahaha

    ResponElimina
  4. Uo!!! Els camps de concentració desperten ens sentiments brutals! Jo vaig sortir-ne plorant!! Entrar als crematoris em va esgarrifar... Ja ens explicareu què us toca fer de feina en aquest nou destí!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada